diumenge, 11 de novembre de 2007

''Peces de carn saltada i acabada de coure enmig de la tríada tomàquet, pebrot i albergínia, un raig de vi ngre i una polsada de pebre negre''. Segons els entesos, només duu ceba en comptades ocasions i és imprescindible la presència de tomàquet madur, pebrot de dos colors i abergínia: aquests dos darrers components hauran de ser prèviament escalivats. No serà així amb el bitxo, que podrà usar-se sensa passar pel caliu.
Les nostres cuineres, com podreu veura en les receptes en moltes ocasions, si que incorporen la ceba per fer la xamfaina. A més en alguna altre recepta afegeixen carbassó, en altres, un polset de farina per espeseir-ho, i en altres, un polset e sucre per treure'n l'acidesa. En cap de les receptes no s'hi afegeix vi. En la majoria de receptes, no s'escaliven prèviament el pebrot i l'albergínia. En unes es tallen la ceba i el pebrot a juliana i en altres a talls petits. Unes receptes acaben demanant que la xamfaina sigui més aixuta i altres, més sucosa: així doncs al gust de tothom. Si el cuinat es fa un dia per l'altre o ha d'estar unes quantes hores en repòs s'aconsella que es deixi més aviat sucosa, perquè quan torni a escalfar-se tingui un bon suport de sucs propis. Per tant, maneres diferents, altres sabors i modificacions d'allò que sembla evident per a molts.

Cap comentari: